LES MARES

NO ES POT ANAR MÉS LLUNY El nou lliurament de la série que va canviar la novel·la negra espanyola conquistant a la crítica i a més de mig milió de lectors. La inspectora Elena Blanco travessa el dipósit de la Grua Municipal Migdia II de Madrid fins a arribar a una vella furgoneta que expel·leix una olor putrefacta. Dins está el cadáver d´un home lligat a una cadira, amb una costura deforme que ascendeix del pubis a l´abdomen. Els primers resultats de l´autópsia aclareixen que a aquest toxicóman reincident li van arrencar alguns órgans i li van col·locar en el ventre un fetus de gairebé set mesos. Les análisis d´ADN revelen que es tracta del seu fill biológic. Al cap de pocs dies, la Brigada d´Análisi de Casos es desplaça a la zona portuária de la Corunya, on el cos d´un assessor fiscal de seixanta-quatre anys ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relació existeix entre les dues víctimes? I on estan les mares dels nadons?S´obre així la recerca del nou i pertorbador cas de la BAC. Mentre la relació entre Elena i Zárate es fa cada vegada més complicada pels turments d´ell sobre la mort de Chesca i l´obsessió d´ella per adoptar a la Nena, tots els indicis els acostaran a una misteriosa organització els fils de la qual manegen els poderosos i intocables del país i a la qual ningú sembla poder-se acostar sense morir.La crítica ha dit...«Tots cauen rendits (qui l´agafa no la solta) davant la força i la intensitat d´una história que no desmereix al millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista a una (sí, és una dona) detectiu de les quals fan época (i séries)».Inés Martín Rodrigo, ABC «Elena Blanco és dels millors personatges femenins protagonistes que he vist en molt de tempsi el Madrid que es mostra, llista de carrers i violent, dona molta força».Paco Cabezas, director de la série La núvia gitana «Una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l´última página».Jordi Llobregat, director de Valéncia Negra «No deixa indiferent a ningú, [...] no dona respir ni un segon».Nereida Domínguez, La Veu de Cadis«La novel·la negra o muta o s´entotsola. Carmen Mola, l´escriptora mutant».Carlos Zanón «Des de la primera página, Carmen Mola [...] demostra tenir una veu própia, i aixó, en el génere negre i fora d´ell, ja és molt, potser la meitat de tot. O més».Lorenzo Silva «Una estructura sólida i un argument portat com un clássic policial peró que al temps trenca diversos convencionalismes».Juan Carlos Galindo, El País «Amb capítols curts, un dosatge de la intriga, i un estil eficaç que contribueixen a una absorbent lectura. [...] La inspectora Elena Blanco i els seus companys de la Brigada d´Análisi de Casos, s´han fet ja un buit en primera línia dels investigadors que, en el seu costat femení, van tenir com a precursora a Petra Delicat».Luisa Martínez, L´Imparcial «A (gairebé) ningú li importa un ardit qui s´amagui després d´aquest pseudónim; l´única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les».Manuel Rodríguez Rivero, Babelia «Carmen Mola té un relat que m´encanta, no pots deixar de llegir. Me la vaig acabar en tres o quatre dies».Imanol Arruti, La Dupla«Addictiva i emocionant.»Elena Méndez, La Veu de Galícia